ABANS MASSA NEGRE ARA MASSA BLANC Cerquem el gris que tothom desitja

Educació: Terme utilitzat per denominar el procés bidireccional mitjançant el qual es transmeten valors, costums, coneixements a través de l’ensenyament-aprenentatge des d’una basant teòrica i pràctica.

Aquest procés d’ensenyament aprenentatge sempre ha anat vinculat, amb molta intensitat, a la societat. D’aquesta han depès, principalment, el QUE ensenyar i el COM ensenyar. Abans l’educació es basava en “l’acció-reacció” adjectivant-la com a autoritària, apocalíptica, tràgica i sinistra. Es basava en educar per la força i mitjançant l’obligatorietat d’aprendre tots el mateix i al mateix ritme. L’educació era una eina de manipulació de les persones la qual utilitzàvem per tal d’aconseguir uns beneficis col·lectius mitjançant agressions físiques i verbals, utilitzant el càstig i les amenaces com a principals eines de manipulació.
Per sort, tot això ha canviat i actualment l’educació ja no es realitza ni amb aquest mètodes ni amb aquestes finalitats (si més no a la major part del món). Tot s’ha de dir, ha canviat perquè la societat en la qual vivim també ho ha fet d’una manera radical. Tal i com ens diu el vídeo una educació que ens permeti aconseguir la llibertat de l’individu pot ser real. Aquesta a de ser antiautoritària, integrals autogestionada, racional, mixta, solidaria, basada en el joc i la diversió... Si aconseguim que tots els processos d’ensenyament–aprenentatge estiguin basats en aquesta ideologia idíl·lica aconseguirem que totes les persones puguin ser lliures de pensament i de manera d’actuar.
Aquest fet que sembla tan fàcil és tot un repte tan pels professors com pels estudiants. Els professors, actualment, han de lluitar molt perquè els seus alumnes, i en moltes ocasions els pares d’aquests, els respectin com ho feien abans. Les coses ja no són com eren, abans el professor era igual de respectat que un metge, advocat, químic... abans, aquest era l’únic posseïdor de coneixent, l’únic que podia dir firmament que coneixia els conceptes primordials i en conseqüència l’únic que els podia transmetre als seus alumnes. Actualment, i des de fa molts anys, les coses han anat canviant. El professor ja no és l’única font d’informació que es pot trobar, ja no és l’únic posseïdor de coneixement.

L’era de la informació a transformat el sistema educatiu posant com a principal font de coneixement les NNTT i principalment Internet. Per tan, tal i com diu el senyor Ibarra, actualment ens trobem en l’era de la digitalització, on el món digital s’ha juxtaposat al món analògic. Tothom a de ser capaç d’adaptar-se en aquesta nova metodologia utilitzant-la com a punt fort alhora d’ensenyar i aprendre els conceptes essencials en tota persona, començant per la llengua, matemàtiques, ciència, historia... sense oblidar-nos dels valors, actituds i normes. Potser si que aquest nou avens no s’està utilitzant de la millor manera possible, ja que gairebé tota la joventut l’utilitza per entretenir-se, conèixer gent, jugar i passar-s’ho bé en comptes d’informar-se, aprendre i obtenir coneixements. No obstant aquest fet es un dels molts reptes que els professors han d’aconseguir; potenciar aquesta excel·lent eina per tal de treure’n el millor profit possible i així, millorar l’educació.

Les coses han canviat, han canviat d’una manera molt radical, abans tot era massa negra, actualment tot es massa blanc, el que hem de fer es trobar un gris que ens permeti avançar de la millor manera possible utilitzant tots els recursos que tenim a l’abast per tal d’optimitzar la societat en col·lectiu i la persona com a individu. Per tant demano una col·laboració general per tal de trobar el GRIS que ens permeti ser el que tothom desitja.