Dades personals

La meva foto
Alumne de 4rt de pedagogia la qual intenta trobar el seu camí.

dilluns, 19 de maig del 2008

Un bloc més al mur de la pedagogia

Anàlisi d’investigacións educatives… personalment a l’hora de matricular-me vaig escollir aquesta assignatura ja que l’enfocava i plantejava d’una altra manera. Pensava que seria “rollo” tècniques o mètodes o les famoses bases.. però no... aquesta assignatura a tingut un enfocament totalment pràctic ((fet que es correlaciona amb que no hi hagi exàmens)) En aquesta no hem donat teoria si no que hem pogut posar a la pràctica tots els coneixements prèviament consolidats en altres matèries, punt fort de l’assignatura ((terrible dic que el fet que no hi hagi matèria és un punt fort)).



No obstant la manca d’informació teòrica es compensa ((i molt)) amb la gran i repeteixo GRAN FEINADA que hi ha en l’assignatura, FEINADA de diversa índole ((anàlisi d’articles i vídeos, realització d’esquemes, xerrades, història de vida...)) però això si, constant. El Blog ens ha permès posar en pràctica aquesta nova metodologia d’assignatura permetent-nos un treball continu. Crec que el Blog es un altre punt fort ja que molts de nosaltres desconeixíem la seva existència i a la vegada es una eina totalment pràctica i innovadora si la relacionem amb temes estudiantils i personalment. Crec que d’ella se’n poden extreure molt bons resultats.



Que dir del treball d’investigació.... realment aquest treball ens ha portat més mals de caps dels que ens pensàvem, sobretot al veure una setmana abans que amb el plantejament inicial de dos centres, no podíem recollir prou dades significatives per refutar o validar la nostra hipòtesis principal. No obstant els últims 5 dies ((que lleig es dir-ho)) ens vam posar les piles i... venga entrevistes i qüestionaris. Per sort que al final hem fet feina per més d’un 5... ((no??)). Que recalcar de la investigació... doncs al llarg de la carrera ja n’hem fet d’altres, però potser en aquesta ens hem implicat més ja que les anteriors estaven formades per simples qüestionaris i en aquesta hem utilitzat un altre mètode de recollida de dades, l’entrevista, fet que inclou una major implicació per part dels investigadors. Un cop acabada, els mals de cap es van esfumar i fins i tot ens vam sentir orgulloses (( si més no jo)) de la feina feta!!!!



Fins aquí la meva valoració de l’assignatura.. un bloc més que construeix el mur de la pedagogia.





dimecres, 30 d’abril del 2008

Una historia, una vida

Mai m’hauria imaginat que la meva vida educativa es podia plasmar en 32 diapositives, plenes d’amistat, de sentiments, d’anècdotes i sobretot de sinceritat.

Si algú li vol fer un cop d’ull només heu de clicar aquí: Una historia una vida.


Gràcies a totes les persones que hi han o estan formant part d'aquesta història.

Pd-- No he pogut pujar el power point amb l'enllaç a la música que volia, així que us deixo aquí el link de la cançó, us la baixeu i la poseu mentre mireu la presentació... Ho fareu?? ((clar si voleu)) Puede ser-Conchita

divendres, 18 d’abril del 2008

MÉS CLAR QUE L’AIGUA

El passat dimarts a la tarda vam tenir el gran plaer de poder entrevistar a l’inspector Josep Tarragó. Aquest ens va parlar de la seva vocació com a inspector (com va arribar a ser-ho, les funcions que realitza, el perquè d’aquesta elecció...)i va respondre les diverses preguntes que li plantejàvem del nostre treball d’investigació, mostrant una actitud dinàmica i motivadora vers la xerrada.
Ens va dir que les principals funcions d’un inspector es assessorament, control, supervisió i avaluació, actualment centrada en aquesta ultima. L’accés a l’inspector es a partir d’oposicions, no obstant has de tenir 10 d’experiència en docència i/o de direcció. Tot i això ell va entrar per concurs de mèrits.
Referent a la nostra investigació no es van realitzar preguntes ja que l’inspector va donar l’opinió del tema (alumnes amb NEE)en diversos moments (en la presentació del tema i al contestar preguntes d’altres grups)
Ell ens va mostrar l’opinió que tenia vers els centres específics d’educació especial, dient que ho considerava una mesura d’elevada exclusió en la qual no hi estava d’acord. Va donar a entendre que tenir diversos alumnes els quals presenten diferents tipus de handicaps en un mateix centre no es bo ni pel propi alumne ni pel seu desenvolupament personal-social. Ell aposta per un model d’escola centrada en l’educació ordinària amb incorporació en el mateix centre d’unitats d’educació especial. Tal i com ens va dir, un clar exemple es el CEIP Eladi Homs de Valls. Aquesta fusió d’escoles permetrà optimitzar la integració i el desenvolupament de l’alumne en handicap tan escolarment com socialment.
Per acabar m’agradaria recalcar la profitosa i motivadora que ha estat aquesta xerrada ja que ens ha servit per conèixer la funció d’inspector des d’un primer pla. A més a més l’inspector ens ha donat ànims vers les diverses sortides professionals les quals ens volem encaminar i ens ha obert els ulls d’avant les múltiples possibilitats laborals que hi ha en la societat d’avui en dia.

En definitiva l’inspector ens va deixar les coses més clares que l’aigua...


dissabte, 12 d’abril del 2008

ON HI CABEN DUES DADES QUANTITATIVES N’HI CABEN TRES, ON N’HI CABEN TRES N’HI CABEN... 95!!!!!!

Renoi!!!! Fins a 95 dades quantitatives podem trobar dins d’aquest vídeo (DID YOU KNOW), jo les he contades totes i dues vegades!!!! jajajajaja

Tot seguit es mostren les que més m’han impactat. He fet un breu recull!!!


  • Ara mateix s’estan preparant estudiants per treballs que encara no existeixen, utilitzant tecnologia que encara no s’han inventat i per resoldre problemes que ara ni tan sols son problemes

  • Una de cada vuit parelles casades en U.S durant l’últim any es van conèixer ONLINE

  • Més de 2.7 milions de buscades es realitzen mensualment al google

  • El número de missatges enviats i rebuts a diari excedeix la població total del planeta

  • Més de 3000 nous llibres son publicats diàriament

  • S’estima que la informació continguda en una setmana del New Cork Times supera a tota la informació manejada per una persona del segle XVIII durant tota la seva vida

  • S’estima que un 1.5 hexabytes de pura informació nova, serà generat en aquest any en tot el món, superant la informació dels últims 5000a anys.

Interessants no??

dilluns, 31 de març del 2008

MAS VALE TARDE QUE NUNCA… PERÒ... SI AQUEST “TARDE” NO ARRIBA MAI??

Canvis, canvis i més canvis. Tothom té clar que el que l’educació del nostre país necessita es un canvi radical, un canvi el qual impliqui la modificació dels principals factors i agents que mouen l’educació: professors, infrastructures, recursos (sobretot econòmics), administració...
Vale... fins aquí hi podem estar tots més o menys d’acord. Que passa??? Fàcil resposta. Aquests canvis no es duen a terme.
Sembla mentida que es faci un intent de crear una nova llei on hi ha diversos apartats que no es tenen en compte i on n’hi ha d’altres que fins ara han tingut resultats afectius i es treguin (aula d’acollida). Sembla mentida que s’hagi fet una llei sense consultar als diversos sindicats educatius. Sembla mentida que la llei deixi entreveure que els únics responsables del fracàs de l’educació al nostre país siguin els professors... i sembla mentida, i sembla mentida, i sembla mentida... hi ha tantes coses que semblen mentida i son veritat.
Jo no dic que la LEC sigui una llei totalment desaprofitable, d’ella se’n poden extreure diversos punts positius (donar certa autonomia als centres jo ho trobo positiu), però... també se’n poden extreure de negatius, i una llei amb punts febles, penso jo, millor no aplicar-la.
D’acord, el nostre sistema educatiu no funciona. Per solucionar-ho ens copiem sistemes educatius d’altres països que tampoc tenen resultats gaire esplèndids, es evident, no funciona. Per solucionar-ho decidim, aprofitant el canvi de partit polític del govern i canviar d’una manera força radical la llei existent, no funciona. Per solucionar-ho Catalunya es crea la seva pròpia llei d’educació on la majors part dels implicats no estan d’acord ni en la meitat de les bases que la formen, es evident, no funcionarà.
Quan es farà realment el canvi de la solució? Trobarem la clau perquè en tots els països es pugi tenir un nivell com el de Finlàndia?? Quan es farà tot això?? Ja se sap que diuen.. Más vale tarde que nunca... però... si aquest “tarde” no arriba mai??




Pd-- Potser estan esperant que la promoció 04/09 de Pedagogs de la URV trobi la gran solució. Jo mi apunto... M'AJUDEU???

dilluns, 10 de març del 2008

Una imatge val més que mil paraules... i dues?? Valen més que dues mil???



Per fi!!!!!!!!!!!!!!! Per fi he aconseguit fer una foto amb les 4 components del grup!!!!!!!!! ueeeeee!! Després de fer-nos una sessió de 30 minuts de fotografies al bar de la facultat hem escollit, a través d’una votació democràtica, aquesta. Si més no, no fem ganyotes, no caiem pel terra, no fem piràmides humanes ni coses rares. Amb aquestes dues imatges es presenta tot el nostre: treball, grup, tema, part teòric i pràctica...ja que...

MÉS VAL DUES IMATGES QUE DOS MIL PARAULES



















REFLEXIONEM-HI, SIS US PLAU, REFLEXIONEM-HI

A mi m’agradaria parlar d’una experiència que he viscut a l’esplai en el qual faig de voluntària. Jo estic en els grup dels més petits que tenen entre 5 i 7 anys. L’altre dia estàvem al pati esperant que vinguessin tots els nens i de cop i volta en veig dos del meu grup que fan un cercle al terra i comencen a fer lluita lliure! Però a lo bèstia!!!!!!!!!!!! (((no us penseu que aquests nens eren dels més trapelles ni entremaliats, son dels santes que fa goig que vinguin))). Total, els aturo, els hi pregunto que fan i em diuen::

- Estem fent lluita lliure. Com els de la Cuatro.

M’expliquen que es un programa de lluita lliure, Pressing Catch, que el miren els diumenges per la tarda mentre m’ensenyen, tots orgullosos, els collarets que lluïen de fotografies dels lluitadors. La meva primera pregunta va ser:

- I ja ho saben els vostres pares que mireu això??? (( pregunta estúpida ja que us recordo que eren nens dos nens de 5 i 7 anys))
- Si si si, si que ho saben.
- Us ho deixen mirar?
- Si clar, es molt xulu, a mi m’agrada... ((no se qui)) a mi m’agrada ((no se quantos))

De cop i volta a la conversa ja eren 6 nens i jo en una cara de flipada que pa que. Vaig fer un intent de consienciar-los, o si més no de fer-los veure que veure aquest programa no era l’opció més adient per fer un diumenge a la tarda, que es poden fer moltes altres coses, que la violència no porta en lloc...

La veritat és que aquest tema m’ha fet reflexionar, però clar.. de que serveix la meva feina d’intentar convén-se’ls si arribarà diumenge i els seus pares els hi tornaran a posar el programa de lluita lliure per tal de que s’estiguin quiets?????? De que serveis si en comptes de comprar-li’s un conte, un joc didàctic o qualsevol altre entreteniment més pedagògic els hi compren collarets de persones que lluiten??? Que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència d’aquesta manera??? I el pitjor, que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència i amb el permís dels seus pares??? Totes aquestes preguntes m’han fet pensar que potser en comptes d’intentar redreçar a les noves generacions hem d’ensenyar a educar als seus fills a les generacions que ja son pares, que pel que sembla, no saben el que els hi convé o el que no.

Us poso un vídeo perquè veieu de que va aquest programa, jo la veritat no en sabia de la seva existència... i ... s’ha m’ha posat la pell de gallina, sobretot al veure nens al públic veien la lluita en directa. “Los niños gritan desesperados” diu el que comenta el vídeo... Sense paraules.