A mi m’agradaria parlar d’una experiència que he viscut a l’esplai en el qual faig de voluntària. Jo estic en els grup dels més petits que tenen entre 5 i 7 anys. L’altre dia estàvem al pati esperant que vinguessin tots els nens i de cop i volta en veig dos del meu grup que fan un cercle al terra i comencen a fer lluita lliure! Però a lo bèstia!!!!!!!!!!!! (((no us penseu que aquests nens eren dels més trapelles ni entremaliats, son dels santes que fa goig que vinguin))). Total, els aturo, els hi pregunto que fan i em diuen::
- Estem fent lluita lliure. Com els de la Cuatro.
M’expliquen que es un programa de lluita lliure, Pressing Catch, que el miren els diumenges per la tarda mentre m’ensenyen, tots orgullosos, els collarets que lluïen de fotografies dels lluitadors. La meva primera pregunta va ser:
- I ja ho saben els vostres pares que mireu això??? (( pregunta estúpida ja que us recordo que eren nens dos nens de 5 i 7 anys))
- Si si si, si que ho saben.
- Us ho deixen mirar?
- Si clar, es molt xulu, a mi m’agrada... ((no se qui)) a mi m’agrada ((no se quantos))
De cop i volta a la conversa ja eren 6 nens i jo en una cara de flipada que pa que. Vaig fer un intent de consienciar-los, o si més no de fer-los veure que veure aquest programa no era l’opció més adient per fer un diumenge a la tarda, que es poden fer moltes altres coses, que la violència no porta en lloc...
La veritat és que aquest tema m’ha fet reflexionar, però clar.. de que serveix la meva feina d’intentar convén-se’ls si arribarà diumenge i els seus pares els hi tornaran a posar el programa de lluita lliure per tal de que s’estiguin quiets?????? De que serveis si en comptes de comprar-li’s un conte, un joc didàctic o qualsevol altre entreteniment més pedagògic els hi compren collarets de persones que lluiten??? Que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència d’aquesta manera??? I el pitjor, que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència i amb el permís dels seus pares??? Totes aquestes preguntes m’han fet pensar que potser en comptes d’intentar redreçar a les noves generacions hem d’ensenyar a educar als seus fills a les generacions que ja son pares, que pel que sembla, no saben el que els hi convé o el que no.
Us poso un vídeo perquè veieu de que va aquest programa, jo la veritat no en sabia de la seva existència... i ... s’ha m’ha posat la pell de gallina, sobretot al veure nens al públic veien la lluita en directa. “Los niños gritan desesperados” diu el que comenta el vídeo... Sense paraules.
Dades personals
- Cris!!
- Alumne de 4rt de pedagogia la qual intenta trobar el seu camí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Crec que tens tota la raó, no és un programa per veure un nen de 5 - 7 anys un diumenge a la tarda, és un programa que genera massa violència, i no és gens educatiu pels nens, per molt que diguin que "no es fan mal i són professionals" perquè el nen el cop de puny el veu igual, i si després juga li pegarà el cop de puny sense fer-ho de "broma". Però la culpa de tot això és dels pares, si a casa els hi deixen veure, i com deies, tampoc arreglarem res nosaltres per molt pedagogues que siguem, perquè el punt bàsic de l'educació està a casa. Per molt que la professora li digui que està malament pega un nen, si arriba a casa i no el renyen, el nen ho seguirà fent. Un altre cosa que es podria fer és que fessin dibuixos i/o programes més educatius, almenys quan jo tenia aquesta edat els dibuixos eren molt més infantils i adients per l'edat, no com ara.
Publica un comentari a l'entrada