Un bloc més al mur de la pedagogia

Anàlisi d’investigacións educatives… personalment a l’hora de matricular-me vaig escollir aquesta assignatura ja que l’enfocava i plantejava d’una altra manera. Pensava que seria “rollo” tècniques o mètodes o les famoses bases.. però no... aquesta assignatura a tingut un enfocament totalment pràctic ((fet que es correlaciona amb que no hi hagi exàmens)) En aquesta no hem donat teoria si no que hem pogut posar a la pràctica tots els coneixements prèviament consolidats en altres matèries, punt fort de l’assignatura ((terrible dic que el fet que no hi hagi matèria és un punt fort)).

No obstant la manca d’informació teòrica es compensa ((i molt)) amb la gran i repeteixo GRAN FEINADA que hi ha en l’assignatura, FEINADA de diversa índole ((anàlisi d’articles i vídeos, realització d’esquemes, xerrades, història de vida...)) però això si, constant. El Blog ens ha permès posar en pràctica aquesta nova metodologia d’assignatura permetent-nos un treball continu. Crec que el Blog es un altre punt fort ja que molts de nosaltres desconeixíem la seva existència i a la vegada es una eina totalment pràctica i innovadora si la relacionem amb temes estudiantils i personalment. Crec que d’ella se’n poden extreure molt bons resultats.

Que dir del treball d’investigació.... realment aquest treball ens ha portat més mals de caps dels que ens pensàvem, sobretot al veure una setmana abans que amb el plantejament inicial de dos centres, no podíem recollir prou dades significatives per refutar o validar la nostra hipòtesis principal. No obstant els últims 5 dies ((que lleig es dir-ho)) ens vam posar les piles i... venga entrevistes i qüestionaris. Per sort que al final hem fet feina per més d’un 5... ((no??)). Que recalcar de la investigació... doncs al llarg de la carrera ja n’hem fet d’altres, però potser en aquesta ens hem implicat més ja que les anteriors estaven formades per simples qüestionaris i en aquesta hem utilitzat un altre mètode de recollida de dades, l’entrevista, fet que inclou una major implicació per part dels investigadors. Un cop acabada, els mals de cap es van esfumar i fins i tot ens vam sentir orgulloses (( si més no jo)) de la feina feta!!!!

Fins aquí la meva valoració de l’assignatura.. un bloc més que construeix el mur de la pedagogia.

Una historia, una vida

Mai m’hauria imaginat que la meva vida educativa es podia plasmar en 32 diapositives, plenes d’amistat, de sentiments, d’anècdotes i sobretot de sinceritat.

Si algú li vol fer un cop d’ull només heu de clicar aquí: Una historia una vida.


Gràcies a totes les persones que hi han o estan formant part d'aquesta història.

Pd-- No he pogut pujar el power point amb l'enllaç a la música que volia, així que us deixo aquí el link de la cançó, us la baixeu i la poseu mentre mireu la presentació... Ho fareu?? ((clar si voleu)) Puede ser-Conchita

MÉS CLAR QUE L’AIGUA

El passat dimarts a la tarda vam tenir el gran plaer de poder entrevistar a l’inspector Josep Tarragó. Aquest ens va parlar de la seva vocació com a inspector (com va arribar a ser-ho, les funcions que realitza, el perquè d’aquesta elecció...)i va respondre les diverses preguntes que li plantejàvem del nostre treball d’investigació, mostrant una actitud dinàmica i motivadora vers la xerrada.
Ens va dir que les principals funcions d’un inspector es assessorament, control, supervisió i avaluació, actualment centrada en aquesta ultima. L’accés a l’inspector es a partir d’oposicions, no obstant has de tenir 10 d’experiència en docència i/o de direcció. Tot i això ell va entrar per concurs de mèrits.
Referent a la nostra investigació no es van realitzar preguntes ja que l’inspector va donar l’opinió del tema (alumnes amb NEE)en diversos moments (en la presentació del tema i al contestar preguntes d’altres grups)
Ell ens va mostrar l’opinió que tenia vers els centres específics d’educació especial, dient que ho considerava una mesura d’elevada exclusió en la qual no hi estava d’acord. Va donar a entendre que tenir diversos alumnes els quals presenten diferents tipus de handicaps en un mateix centre no es bo ni pel propi alumne ni pel seu desenvolupament personal-social. Ell aposta per un model d’escola centrada en l’educació ordinària amb incorporació en el mateix centre d’unitats d’educació especial. Tal i com ens va dir, un clar exemple es el CEIP Eladi Homs de Valls. Aquesta fusió d’escoles permetrà optimitzar la integració i el desenvolupament de l’alumne en handicap tan escolarment com socialment.
Per acabar m’agradaria recalcar la profitosa i motivadora que ha estat aquesta xerrada ja que ens ha servit per conèixer la funció d’inspector des d’un primer pla. A més a més l’inspector ens ha donat ànims vers les diverses sortides professionals les quals ens volem encaminar i ens ha obert els ulls d’avant les múltiples possibilitats laborals que hi ha en la societat d’avui en dia.

En definitiva l’inspector ens va deixar les coses més clares que l’aigua...

ON HI CABEN DUES DADES QUANTITATIVES N’HI CABEN TRES, ON N’HI CABEN TRES N’HI CABEN... 95!!!!!!

Renoi!!!! Fins a 95 dades quantitatives podem trobar dins d’aquest vídeo (DID YOU KNOW), jo les he contades totes i dues vegades!!!! jajajajaja

Tot seguit es mostren les que més m’han impactat. He fet un breu recull!!!

• Ara mateix s’estan preparant estudiants per treballs que encara no existeixen, utilitzant tecnologia que encara no s’han inventat i per resoldre problemes que ara ni tan sols son problemes


• Una de cada vuit parelles casades en U.S durant l’últim any es van conèixer ONLINE


• Més de 2.7 milions de buscades es realitzen mensualment al google


• El número de missatges enviats i rebuts a diari excedeix la població total del planeta


• Més de 3000 nous llibres son publicats diàriament


• S’estima que la informació continguda en una setmana del New Cork Times supera a tota la informació manejada per una persona del segle XVIII durant tota la seva vida


• S’estima que un 1.5 hexabytes de pura informació nova, serà generat en aquest any en tot el món, superant la informació dels últims 5000a anys.

Interessants no??

MAS VALE TARDE QUE NUNCA… PERÒ... SI AQUEST “TARDE” NO ARRIBA MAI??

Canvis, canvis i més canvis. Tothom té clar que el que l’educació del nostre país necessita es un canvi radical, un canvi el qual impliqui la modificació dels principals factors i agents que mouen l’educació: professors, infrastructures, recursos (sobretot econòmics), administració...

Vale... fins aquí hi podem estar tots més o menys d’acord. Que passa??? Fàcil resposta. Aquests canvis no es duen a terme.

Sembla mentida que es faci un intent de crear una nova llei on hi ha diversos apartats que no es tenen en compte i on n’hi ha d’altres que fins ara han tingut resultats afectius i es treguin (aula d’acollida). Sembla mentida que s’hagi fet una llei sense consultar als diversos sindicats educatius. Sembla mentida que la llei deixi entreveure que els únics responsables del fracàs de l’educació al nostre país siguin els professors... i sembla mentida, i sembla mentida, i sembla mentida... hi ha tantes coses que semblen mentida i son veritat.

Jo no dic que la LEC sigui una llei totalment desaprofitable, d’ella se’n poden extreure diversos punts positius (donar certa autonomia als centres jo ho trobo positiu), però... també se’n poden extreure de negatius, i una llei amb punts febles, penso jo, millor no aplicar-la.

D’acord, el nostre sistema educatiu no funciona. Per solucionar-ho ens copiem sistemes educatius d’altres països que tampoc tenen resultats gaire esplèndids, es evident, no funciona. Per solucionar-ho decidim, aprofitant el canvi de partit polític del govern i canviar d’una manera força radical la llei existent, no funciona. Per solucionar-ho Catalunya es crea la seva pròpia llei d’educació on la majors part dels implicats no estan d’acord ni en la meitat de les bases que la formen, es evident, no funcionarà.

Quan es farà realment el canvi de la solució? Trobarem la clau perquè en tots els països es pugi tenir un nivell com el de Finlàndia?? Quan es farà tot això?? Ja se sap que diuen.. Más vale tarde que nunca... però... si aquest “tarde” no arriba mai??

Pd-- Potser estan esperant que la promoció 04/09 de Pedagogs de la URV trobi la gran solució. Jo mi apunto... M'AJUDEU???

Una imatge val més que mil paraules... i dues?? Valen més que dues mil???

Per fi!!!!!!!!!!!!!!! Per fi he aconseguit fer una foto amb les 4 components del grup!!!!!!!!! ueeeeee!! Després de fer-nos una sessió de 30 minuts de fotografies al bar de la facultat hem escollit, a través d’una votació democràtica, aquesta. Si més no, no fem ganyotes, no caiem pel terra, no fem piràmides humanes ni coses rares. Amb aquestes dues imatges es presenta tot el nostre: treball, grup, tema, part teòric i pràctica...ja que...

MÉS VAL DUES IMATGES QUE DOS MIL PARAULES

REFLEXIONEM-HI, SIS US PLAU, REFLEXIONEM-HI

A mi m’agradaria parlar d’una experiència que he viscut a l’esplai en el qual faig de voluntària. Jo estic en els grup dels més petits que tenen entre 5 i 7 anys. L’altre dia estàvem al pati esperant que vinguessin tots els nens i de cop i volta en veig dos del meu grup que fan un cercle al terra i comencen a fer lluita lliure! Però a lo bèstia!!!!!!!!!!!! (((no us penseu que aquests nens eren dels més trapelles ni entremaliats, son dels santes que fa goig que vinguin))). Total, els aturo, els hi pregunto que fan i em diuen::

- Estem fent lluita lliure. Com els de la Cuatro.

M’expliquen que es un programa de lluita lliure, Pressing Catch, que el miren els diumenges per la tarda mentre m’ensenyen, tots orgullosos, els collarets que lluïen de fotografies dels lluitadors. La meva primera pregunta va ser:

- I ja ho saben els vostres pares que mireu això??? (( pregunta estúpida ja que us recordo que eren nens dos nens de 5 i 7 anys))
- Si si si, si que ho saben.
- Us ho deixen mirar?
- Si clar, es molt xulu, a mi m’agrada... ((no se qui)) a mi m’agrada ((no se quantos))

De cop i volta a la conversa ja eren 6 nens i jo en una cara de flipada que pa que. Vaig fer un intent de consienciar-los, o si més no de fer-los veure que veure aquest programa no era l’opció més adient per fer un diumenge a la tarda, que es poden fer moltes altres coses, que la violència no porta en lloc...

La veritat és que aquest tema m’ha fet reflexionar, però clar.. de que serveix la meva feina d’intentar convén-se’ls si arribarà diumenge i els seus pares els hi tornaran a posar el programa de lluita lliure per tal de que s’estiguin quiets?????? De que serveis si en comptes de comprar-li’s un conte, un joc didàctic o qualsevol altre entreteniment més pedagògic els hi compren collarets de persones que lluiten??? Que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència d’aquesta manera??? I el pitjor, que podem fer nosaltres davant de nens que pugen coneixen la violència i amb el permís dels seus pares??? Totes aquestes preguntes m’han fet pensar que potser en comptes d’intentar redreçar a les noves generacions hem d’ensenyar a educar als seus fills a les generacions que ja son pares, que pel que sembla, no saben el que els hi convé o el que no.

Us poso un vídeo perquè veieu de que va aquest programa, jo la veritat no en sabia de la seva existència... i ... s’ha m’ha posat la pell de gallina, sobretot al veure nens al públic veien la lluita en directa. “Los niños gritan desesperados” diu el que comenta el vídeo... Sense paraules.

ABANS MASSA NEGRE ARA MASSA BLANC Cerquem el gris que tothom desitja

Educació: Terme utilitzat per denominar el procés bidireccional mitjançant el qual es transmeten valors, costums, coneixements a través de l’ensenyament-aprenentatge des d’una basant teòrica i pràctica.

Aquest procés d’ensenyament aprenentatge sempre ha anat vinculat, amb molta intensitat, a la societat. D’aquesta han depès, principalment, el QUE ensenyar i el COM ensenyar. Abans l’educació es basava en “l’acció-reacció” adjectivant-la com a autoritària, apocalíptica, tràgica i sinistra. Es basava en educar per la força i mitjançant l’obligatorietat d’aprendre tots el mateix i al mateix ritme. L’educació era una eina de manipulació de les persones la qual utilitzàvem per tal d’aconseguir uns beneficis col·lectius mitjançant agressions físiques i verbals, utilitzant el càstig i les amenaces com a principals eines de manipulació.
Per sort, tot això ha canviat i actualment l’educació ja no es realitza ni amb aquest mètodes ni amb aquestes finalitats (si més no a la major part del món). Tot s’ha de dir, ha canviat perquè la societat en la qual vivim també ho ha fet d’una manera radical. Tal i com ens diu el vídeo una educació que ens permeti aconseguir la llibertat de l’individu pot ser real. Aquesta a de ser antiautoritària, integrals autogestionada, racional, mixta, solidaria, basada en el joc i la diversió... Si aconseguim que tots els processos d’ensenyament–aprenentatge estiguin basats en aquesta ideologia idíl·lica aconseguirem que totes les persones puguin ser lliures de pensament i de manera d’actuar.
Aquest fet que sembla tan fàcil és tot un repte tan pels professors com pels estudiants. Els professors, actualment, han de lluitar molt perquè els seus alumnes, i en moltes ocasions els pares d’aquests, els respectin com ho feien abans. Les coses ja no són com eren, abans el professor era igual de respectat que un metge, advocat, químic... abans, aquest era l’únic posseïdor de coneixent, l’únic que podia dir firmament que coneixia els conceptes primordials i en conseqüència l’únic que els podia transmetre als seus alumnes. Actualment, i des de fa molts anys, les coses han anat canviant. El professor ja no és l’única font d’informació que es pot trobar, ja no és l’únic posseïdor de coneixement.

L’era de la informació a transformat el sistema educatiu posant com a principal font de coneixement les NNTT i principalment Internet. Per tan, tal i com diu el senyor Ibarra, actualment ens trobem en l’era de la digitalització, on el món digital s’ha juxtaposat al món analògic. Tothom a de ser capaç d’adaptar-se en aquesta nova metodologia utilitzant-la com a punt fort alhora d’ensenyar i aprendre els conceptes essencials en tota persona, començant per la llengua, matemàtiques, ciència, historia... sense oblidar-nos dels valors, actituds i normes. Potser si que aquest nou avens no s’està utilitzant de la millor manera possible, ja que gairebé tota la joventut l’utilitza per entretenir-se, conèixer gent, jugar i passar-s’ho bé en comptes d’informar-se, aprendre i obtenir coneixements. No obstant aquest fet es un dels molts reptes que els professors han d’aconseguir; potenciar aquesta excel·lent eina per tal de treure’n el millor profit possible i així, millorar l’educació.

Les coses han canviat, han canviat d’una manera molt radical, abans tot era massa negra, actualment tot es massa blanc, el que hem de fer es trobar un gris que ens permeti avançar de la millor manera possible utilitzant tots els recursos que tenim a l’abast per tal d’optimitzar la societat en col·lectiu i la persona com a individu. Per tant demano una col·laboració general per tal de trobar el GRIS que ens permeti ser el que tothom desitja.

Lo bueno, si breve, dos veces bueno

El títol d'aquesta entrada té molt se sentit (( no aplicable en tot, es clar jajajaja)) però en el cas del meu mapa conceptual si que en té. L’article que em vaig llegir no dona per gaire cosa més però m'ha quedat un mapa molt macot... a que si?? i si es bo i breu... DOS VEGADES BO

Fins una altra!!!

Posar fil i agulla a la bola de neu

EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ

Article d’opinió del diari El pati del 25 de gener del 2008 per Joan Canela

Aquest article ens vol fer reflexiona respecta la veritable causa del fracàs del sistema educatiu Espanyol. Joan Canela descarta que les causes dels malparats resultats obtinguts en l’informa PISA o simplement en l’informe Bofill es solucionin amb les mesures que s’estan portant a terme fins al moment (ampliació de l’escolarització obligatòria, optativitat de matèries, millorar la FP...) Recalca que per tal d’optimitzar els resultats i pogué desfer la bola de neu que s’està creant amb l’educació fa falta una modificació integral de l’autèntic actor i motor del sistema educatiu: el professorat.
Difícilment podrem obtindré un sistema educatiu de qualitat si el país no disposa de professionals eficaços, eficients i altament qualificats en educació.
Per tal de contrastar aquest procés de canvi que proposa Joan Canela només cal fer una ullada al país capdavanter en els resultats obtinguts en l’informe PISA: Finlàndia. Aquest país disposa de professionals de l’educació altament qualificats (només poden accedir a la carrera persones amb gran expedient acadèmic i amb un perfil professional compatible amb la tasca educativa) i valorats (de la mateixa consideració socials que un metge o un enginyer).

Si sabem que la clau d’una bona educació, entre d’altres, és la formació del perfil docent, perquè no si posa remei?? Perquè a Catalunya no es demanen aquestes competències al professorat d’infantil, primària i secundaria?? Perquè no es posa fil a l’agulla i s’acaba amb la bola de neu que s’està construint amb l’educació??? Tal i com acaba l’article Canela, només ens queda demanar al govern educació, educació i educació, per tal de poder millorar definitivament el sistema educatiu del nostre país.

Saber o no saber.. aquesta és la qüestió

Aquí la Mireia Muntané, la Rosa Albes, la Elisabet Rodríguez i la Cristina Senan... han exprimit els seus cervells per tal de treure'n suc i poder respondre a aquestes preguntes... però en saben??

Què és el mètode d'investigació? És un conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes que volen ser investigats i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball

I la metodologia? Es pot dir que és el camí mitjançant el qual s’arriba a algun lloc o un conjunt de procediments (o “manera d’obrar”) per tal d’obtenir un coneixement ben fonamentat

I les tècniques d'investigació? Són els Instruments per recollir informació. Aquests Instruments poden ser l’enquesta, l’entrevista, a través de la observació, etc.

Fases del mètode científic:
1. Plantejament del problema
2. Revisió de les aportacions prèvies
3. Formulació d’hipòtesis
4. Plantejament de l’estudi
·Definició de les variables
·Metodologia
·Mostra de l’estudi
·Recollida de dades
·Anàlisi de dades - resultats
5. Conclusions
6. Plantejament de nous problemes

Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
1. Validesa externa
2. Validesa interna
3. Fiabilitat
4. Objectivitat

Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:
1. Credibilitat
2. Transferibilitat
3. Dependència
4. Confirmació

Instruments per a la recollida de dades qualitatives

• Entrevistes lliures i dirigides
• Enquestes amb preguntes obertes
• Observació fenomenològica
• Interpretació de documents Converses gravades
• Notes de camp
• Diaris de discussió
• Xats
• Tècnica Delphi
• Anàlisis del contingut
• Biografies
• Històries de vida
• Dibuix lliure en relació a un tema
• Xerrades
• Història de vida

Instruments per a la recollida de dades quantitatives

• Entrevistes tancades (qüestionari)
• Enquestes amb preguntes limitades
• Observació experimental
• Test
• Sociograma
• Tècniques projectives
• Tècniques experimentals

Si jo crec que si... són unes xampions del mètode científic, en saben en saben

INVESTIGAR PER INVESTIGAR ÉS TONTERIA

Si s’ha d’investigar... que s’investigui sobre alguna cosa útil amb la màxima finalitat de millorar i obtenir resultats que ens permetin canvis satisfactoris cap a un bé comú, si s’ha d’investigar que s’investigui sobre... EDUCACIÓ

Quin nom rep la investigació que és centra en l’educació... està clar...

Investigació + Educació = INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

La investigació educativa entesa com a disciplina, és un àmbit de coneixement recent, que es troba en l'actualitat en un moment de canvi a causa del avanç dels nous sistemes d'accessos, recopilació i intercanvi de la informació.

Però realment com es pot definir investigació educativa?

Conjunt d'accions intencionals i sistemàtiques amb objectius propis, que recolzats en un marc teòric o en un de referència, en un esquema de treball apropiat i amb un horitzó definitiu, descriuen, interpreten o actuen sobre la realitat educativa, organitzant nous coneixements, teories, mètodes, mitjants, sistemes, models, patrons de conducta i procediments educatius o modificant els ja existents.

Els principals objectius d’aquest tipus d’investigació són:

• Conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació
• Adquirir el coneixement i el domini de la terminologia bàsica en la investigació
• Conèixer els diversos enfocaments metodològics aplicats a l'educació pels investigadors.
• Capacitar a l’alumnat per a la lectura i interpretació crítica

Els paradigmes d’investigació són...

Per tal de definir el paradigma d’investigació podem tenir com a referent la definició de Shulman, 1989. Aquests ens diu que:

“Els paradigmes d’investigació són concepcions dels problemes i procediments que els membres de determinada comunitat d’investigació comparteixen i en funció dels quals realitzen les seves investigacions i exerciten el seu control”

Els principals components de tot paradigma són: estructura conceptual, definició de variables o aspectes en els quals es centrarà la investigació, disseny del procés de recollida d’informació i tipus d’anàlisi de les dades.

Aquests paradigmes es poden classificar en tres :

Paradigma positivista (racionalista-quantitatiu, cientifico-naturalista, cientifico-tecnològic, funcionalista)

Cerca de coneixement sistemàtic, comprovable, comparable, mesurable i replicable basada en la ciència nomotètica. Utilitza la realitat observable, mesurable i quantificable d’una manera totalment objectiva seguint una metodologia Hipotetico-deductiva. A més a més segueix els procediments de control experimental, observació sistemàtica i correlació de variables.

Paradigma interpretatiu (Hermenèutic, interpretatiu-simbòlic, fenomanològic)

Intenta comprendre la realitat (dinàmica, múltiple i holística) donant-li especial rellevància al fenomen. Descriu els esdeveniments en el seu context aprofundint en els diferents motius dels fets. L’individu és un subjecte interactiu i comunicatiu que comparteix significats.

Paradigma crític (sociocrític)

La recerca de la informació és genera en la pràctica i des de la pràctica a traves d’una recerca compromesa en la transformació de la realitat des d’una dinàmica alliberadora i emancipadora dels individus. Acostuma a generar canvi social.

Tenint en compte els objectius que es volen aconseguir en cada investigació (sense oblidar-nos del paradigma utilitzat) es pot fer servir un mètode d’investigació o un altre. Els principals mètodes d’investigació educativa són:

Descriptius: El seu objectiu és descriure l'estructura dels fenòmens i la seva dinàmica; identificar aspectes rellevants de la realitat. Es poden utilitzar tècniques quantitatives (test, enquesta…) o qualitatives (estudis etnogràfics…). Podem distingir:

• Estudis observacionals. La recollida de dades es basa en el registre dels comportaments. Poden ser: estructurats o no estructurats; amb observació participant o sense ella.
• Anàlisi de contingut.
• Estudis etnogràfics. L'investigador es submergeix en la realitat per a observar-la de manera natural i així trobar hipòtesi que facilitin la seva comprensió i descripció: observació participant o no...
• Investigació-acció
• Investigació per enquesta. Solen ser "ex-post-facto” (després dels fets)
• Mètode comparat. Es troba entre el nivell descriptiu i l'explicatiu

Explicatius: A més de descriure el fenomen tracten de buscar l'explicació del comportament de les variables. La seva metodologia és bàsicament quantitativa, i la seva fi última és el descobriment de les causes. Es poden considerar diversos grups:

• Estudis de casos. S'utilitza quan hi ha qüestions a resoldre sobre el "com" i el "per què" d'un fet, quan l'investigador no té control sobre el fenomen i quan aquest es dóna en circumstàncies naturals. De vegades es queda en el nivell explicatiu.
• Mètodes comparatius causals. Es compara el comportament de variables que no estan sota el control de l'investigador.
• Estudis correlacionals. Permeten comprendre la complexitat dels problemes estudiats determinant les variables relacionades amb ell.
• Estudis causals. Les relacions causals s'estudien a partir de les correlacions empíriques de les variables.
• Estudis longitudinals, en el temps. Esbiaixen algunes limitacions dels estudis transversals.

Predictius. Tracten de predir els fenòmens, generalment després d'haver-los explicat. Per a predir es basen en la regressió múltiple o l'anàlisi causal. La metodologia és bàsicament quantitativa.

Experimentals. Experiments que pretenen assolir explicacions causals dels fenòmens. Aquí el fonamental és controlar el fenomen. S'utilitzen mostres representatives de subjectes, control de variables, anàlisi quantitativa de dades... Podem distingir:

• Mètodes experimentals. Les variables són controlades i aleatorizades Pretenen establir una relació causal entre una o més variables independents i una o més variables depenents.
• Mètodes quasiexperimentals. Mostreig aleatori, grup de control...

Actualment s’està investigant respecte diversos àmbits d’educació, no obstant en els àmbits els quals es dona més èmfasi són:

• Professorat
• Alumnat
• Didàctica de les matemàtiques
• Didàctica de les ciències
• Historia de l’educació
• Avaluació de programes i centres
• Igualtat d’oportunitats
• Direcció escolar

Si pensem en un exemple més concret d’investigació educativa el primer que ens ve al cap (si més no a mi) és el famós Informe PISA, programa basat en l'anàlisi del rendiment d'estudiants a partir d'unes proves i qüestionaris que es fan a nivell internacional cada tres anys amb l’objectiu de valorar els alumnes de quinze anys de diversos països.

Per anar acabant tot seguit es mostren uns enllaços que tracten temes interessants respecta la investigació educativa (revistes, centres d’investigació...)

http://www.um.es/depmide/RIE/

http://www.uv.es/RELIEVE/

http://www.mec.es/cide/index.htm

Fonts d’informació:

http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm

http://www.monografias.com/trabajos28/investigacion-educativa/investigacion-educativa.shtml

http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=inv02

Apunts de l’assignatura Bases metodològiques de la investigació educativa

Atenció!!! La Cristina cometa!!!

Primer de tot dir que després de molts intents de fer eixerit el meu Blog, el qual encara no m’acaba d’agradar del tot, he decidit, si més no durant una setmaneta, mantenir aquest fons blau... blau... Blau marí?? Blau elèctric? Blau clar? Blau celest? Mira que n’hi ha de blaus però aquest és un fons de blau simple.

Perquè no hi ha un blau com el de les maduixes

Un cop he aconseguit agregar tots o gairebé tots els blogs dels companys d’aquesta assignatura m’he decidit a posar una nova entrada explicant i comentant les expectatives de les primeres classes de l’assignatura.

La idea de fer un diari o carpeta d’aprenentatge en una assignatura no és una idea gaire innovadora ni motivadora, ja que últimament gairebé tots els professors ens demanen la famosa carpeta d’aprenentatge. No obstant realitzar-la a través d’un blog i permetent així fer-la d’una manera més dinàmica crec que és un mètode molt creatiu i innovador el qual ens crida l’atenció a tots els alumnes.

Els objectius que es pretenen assolir mitjançant l’assignatura de “Anàlisis de investigacions educatives" personalment em criden molt l’atenció i crec que ens serviran per tal de poder desenvolupar la nostra feina de pedagogs d’una manera més eficaç i eficient aconseguint complir, d’aquesta manera, amb els nostres propis objectius personals i professionals.

El tercer dia de classe vam realitzar l’avaluació inicial de l’assignatura la qual constava de 7 preguntes on hi podem destacar:

Quines diferències creus que hi ha entre la investigació i l' avaluació educativa? Per a què s'investiga? Quin impacte tenen les investigacions avui en dia? Quins són els seus protagonistes?

Crec que realitzar aquest tipus d’avaluacions inicials és un procés molt necessari per saber el nivell del qual partim cadascun dels alumnes i així poder endinsar-se vers els continguts a treballar des d’una base igualitària.

Per últim també es van comentar possibles temes de treball els quals el meu grup i jo ja n’hem fet una ullada.

Això és tot fins el dia d’avui!!!!

Arreveure!!!

El primer dia!!!!

Vet qui ho diria... en una assigantura de la carrera estem montant un blog.. curiosa la vida, no??

Venga a escriure tots i a comentar-hi!!!!