Posar fil i agulla a la bola de neu

EDUCACIÓ, EDUCACIÓ, EDUCACIÓ

Article d’opinió del diari El pati del 25 de gener del 2008 per Joan Canela

Aquest article ens vol fer reflexiona respecta la veritable causa del fracàs del sistema educatiu Espanyol. Joan Canela descarta que les causes dels malparats resultats obtinguts en l’informa PISA o simplement en l’informe Bofill es solucionin amb les mesures que s’estan portant a terme fins al moment (ampliació de l’escolarització obligatòria, optativitat de matèries, millorar la FP...) Recalca que per tal d’optimitzar els resultats i pogué desfer la bola de neu que s’està creant amb l’educació fa falta una modificació integral de l’autèntic actor i motor del sistema educatiu: el professorat.
Difícilment podrem obtindré un sistema educatiu de qualitat si el país no disposa de professionals eficaços, eficients i altament qualificats en educació.
Per tal de contrastar aquest procés de canvi que proposa Joan Canela només cal fer una ullada al país capdavanter en els resultats obtinguts en l’informe PISA: Finlàndia. Aquest país disposa de professionals de l’educació altament qualificats (només poden accedir a la carrera persones amb gran expedient acadèmic i amb un perfil professional compatible amb la tasca educativa) i valorats (de la mateixa consideració socials que un metge o un enginyer).

Si sabem que la clau d’una bona educació, entre d’altres, és la formació del perfil docent, perquè no si posa remei?? Perquè a Catalunya no es demanen aquestes competències al professorat d’infantil, primària i secundaria?? Perquè no es posa fil a l’agulla i s’acaba amb la bola de neu que s’està construint amb l’educació??? Tal i com acaba l’article Canela, només ens queda demanar al govern educació, educació i educació, per tal de poder millorar definitivament el sistema educatiu del nostre país.

Saber o no saber.. aquesta és la qüestió

Aquí la Mireia Muntané, la Rosa Albes, la Elisabet Rodríguez i la Cristina Senan... han exprimit els seus cervells per tal de treure'n suc i poder respondre a aquestes preguntes... però en saben??

Què és el mètode d'investigació? És un conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes que volen ser investigats i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball

I la metodologia? Es pot dir que és el camí mitjançant el qual s’arriba a algun lloc o un conjunt de procediments (o “manera d’obrar”) per tal d’obtenir un coneixement ben fonamentat

I les tècniques d'investigació? Són els Instruments per recollir informació. Aquests Instruments poden ser l’enquesta, l’entrevista, a través de la observació, etc.

Fases del mètode científic:
1. Plantejament del problema
2. Revisió de les aportacions prèvies
3. Formulació d’hipòtesis
4. Plantejament de l’estudi
·Definició de les variables
·Metodologia
·Mostra de l’estudi
·Recollida de dades
·Anàlisi de dades - resultats
5. Conclusions
6. Plantejament de nous problemes

Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:
1. Validesa externa
2. Validesa interna
3. Fiabilitat
4. Objectivitat

Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:
1. Credibilitat
2. Transferibilitat
3. Dependència
4. Confirmació

Instruments per a la recollida de dades qualitatives

• Entrevistes lliures i dirigides
• Enquestes amb preguntes obertes
• Observació fenomenològica
• Interpretació de documents Converses gravades
• Notes de camp
• Diaris de discussió
• Xats
• Tècnica Delphi
• Anàlisis del contingut
• Biografies
• Històries de vida
• Dibuix lliure en relació a un tema
• Xerrades
• Història de vida

Instruments per a la recollida de dades quantitatives

• Entrevistes tancades (qüestionari)
• Enquestes amb preguntes limitades
• Observació experimental
• Test
• Sociograma
• Tècniques projectives
• Tècniques experimentals

Si jo crec que si... són unes xampions del mètode científic, en saben en saben

INVESTIGAR PER INVESTIGAR ÉS TONTERIA

Si s’ha d’investigar... que s’investigui sobre alguna cosa útil amb la màxima finalitat de millorar i obtenir resultats que ens permetin canvis satisfactoris cap a un bé comú, si s’ha d’investigar que s’investigui sobre... EDUCACIÓ

Quin nom rep la investigació que és centra en l’educació... està clar...

Investigació + Educació = INVESTIGACIÓ EDUCATIVA

La investigació educativa entesa com a disciplina, és un àmbit de coneixement recent, que es troba en l'actualitat en un moment de canvi a causa del avanç dels nous sistemes d'accessos, recopilació i intercanvi de la informació.

Però realment com es pot definir investigació educativa?

Conjunt d'accions intencionals i sistemàtiques amb objectius propis, que recolzats en un marc teòric o en un de referència, en un esquema de treball apropiat i amb un horitzó definitiu, descriuen, interpreten o actuen sobre la realitat educativa, organitzant nous coneixements, teories, mètodes, mitjants, sistemes, models, patrons de conducta i procediments educatius o modificant els ja existents.

Els principals objectius d’aquest tipus d’investigació són:

• Conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació
• Adquirir el coneixement i el domini de la terminologia bàsica en la investigació
• Conèixer els diversos enfocaments metodològics aplicats a l'educació pels investigadors.
• Capacitar a l’alumnat per a la lectura i interpretació crítica

Els paradigmes d’investigació són...

Per tal de definir el paradigma d’investigació podem tenir com a referent la definició de Shulman, 1989. Aquests ens diu que:

“Els paradigmes d’investigació són concepcions dels problemes i procediments que els membres de determinada comunitat d’investigació comparteixen i en funció dels quals realitzen les seves investigacions i exerciten el seu control”

Els principals components de tot paradigma són: estructura conceptual, definició de variables o aspectes en els quals es centrarà la investigació, disseny del procés de recollida d’informació i tipus d’anàlisi de les dades.

Aquests paradigmes es poden classificar en tres :

Paradigma positivista (racionalista-quantitatiu, cientifico-naturalista, cientifico-tecnològic, funcionalista)

Cerca de coneixement sistemàtic, comprovable, comparable, mesurable i replicable basada en la ciència nomotètica. Utilitza la realitat observable, mesurable i quantificable d’una manera totalment objectiva seguint una metodologia Hipotetico-deductiva. A més a més segueix els procediments de control experimental, observació sistemàtica i correlació de variables.

Paradigma interpretatiu (Hermenèutic, interpretatiu-simbòlic, fenomanològic)

Intenta comprendre la realitat (dinàmica, múltiple i holística) donant-li especial rellevància al fenomen. Descriu els esdeveniments en el seu context aprofundint en els diferents motius dels fets. L’individu és un subjecte interactiu i comunicatiu que comparteix significats.

Paradigma crític (sociocrític)

La recerca de la informació és genera en la pràctica i des de la pràctica a traves d’una recerca compromesa en la transformació de la realitat des d’una dinàmica alliberadora i emancipadora dels individus. Acostuma a generar canvi social.

Tenint en compte els objectius que es volen aconseguir en cada investigació (sense oblidar-nos del paradigma utilitzat) es pot fer servir un mètode d’investigació o un altre. Els principals mètodes d’investigació educativa són:

Descriptius: El seu objectiu és descriure l'estructura dels fenòmens i la seva dinàmica; identificar aspectes rellevants de la realitat. Es poden utilitzar tècniques quantitatives (test, enquesta…) o qualitatives (estudis etnogràfics…). Podem distingir:

• Estudis observacionals. La recollida de dades es basa en el registre dels comportaments. Poden ser: estructurats o no estructurats; amb observació participant o sense ella.
• Anàlisi de contingut.
• Estudis etnogràfics. L'investigador es submergeix en la realitat per a observar-la de manera natural i així trobar hipòtesi que facilitin la seva comprensió i descripció: observació participant o no...
• Investigació-acció
• Investigació per enquesta. Solen ser "ex-post-facto” (després dels fets)
• Mètode comparat. Es troba entre el nivell descriptiu i l'explicatiu

Explicatius: A més de descriure el fenomen tracten de buscar l'explicació del comportament de les variables. La seva metodologia és bàsicament quantitativa, i la seva fi última és el descobriment de les causes. Es poden considerar diversos grups:

• Estudis de casos. S'utilitza quan hi ha qüestions a resoldre sobre el "com" i el "per què" d'un fet, quan l'investigador no té control sobre el fenomen i quan aquest es dóna en circumstàncies naturals. De vegades es queda en el nivell explicatiu.
• Mètodes comparatius causals. Es compara el comportament de variables que no estan sota el control de l'investigador.
• Estudis correlacionals. Permeten comprendre la complexitat dels problemes estudiats determinant les variables relacionades amb ell.
• Estudis causals. Les relacions causals s'estudien a partir de les correlacions empíriques de les variables.
• Estudis longitudinals, en el temps. Esbiaixen algunes limitacions dels estudis transversals.

Predictius. Tracten de predir els fenòmens, generalment després d'haver-los explicat. Per a predir es basen en la regressió múltiple o l'anàlisi causal. La metodologia és bàsicament quantitativa.

Experimentals. Experiments que pretenen assolir explicacions causals dels fenòmens. Aquí el fonamental és controlar el fenomen. S'utilitzen mostres representatives de subjectes, control de variables, anàlisi quantitativa de dades... Podem distingir:

• Mètodes experimentals. Les variables són controlades i aleatorizades Pretenen establir una relació causal entre una o més variables independents i una o més variables depenents.
• Mètodes quasiexperimentals. Mostreig aleatori, grup de control...

Actualment s’està investigant respecte diversos àmbits d’educació, no obstant en els àmbits els quals es dona més èmfasi són:

• Professorat
• Alumnat
• Didàctica de les matemàtiques
• Didàctica de les ciències
• Historia de l’educació
• Avaluació de programes i centres
• Igualtat d’oportunitats
• Direcció escolar

Si pensem en un exemple més concret d’investigació educativa el primer que ens ve al cap (si més no a mi) és el famós Informe PISA, programa basat en l'anàlisi del rendiment d'estudiants a partir d'unes proves i qüestionaris que es fan a nivell internacional cada tres anys amb l’objectiu de valorar els alumnes de quinze anys de diversos països.

Per anar acabant tot seguit es mostren uns enllaços que tracten temes interessants respecta la investigació educativa (revistes, centres d’investigació...)

http://www.um.es/depmide/RIE/

http://www.uv.es/RELIEVE/

http://www.mec.es/cide/index.htm

Fonts d’informació:

http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm

http://www.monografias.com/trabajos28/investigacion-educativa/investigacion-educativa.shtml

http://www.mec.es/cide/jsp/plantilla.jsp?id=inv02

Apunts de l’assignatura Bases metodològiques de la investigació educativa